A Catalunya existeix la possibilitat de viure una vida sencera sense utilitzar el català, i probablement sigui legítim; però no existeix el dret a fer-ho sense utilitzar el castellà, la qual cosa hauria de ser com a mínim igual de legítima que l’anterior. Però no es pot. Sempre hi ha algú que et diu “no te entiendo”. I no em refereixo només al cambrer del bar de sota casa, que prou feina té a tirar endavant. A vegades és un metge, a vegades és un professor, a vegades és un policia, a vegades és un jutge, i a vegades és un funcionari municipal.

Tothom qui parla català habitualment s’ha trobat amb un “no te entiendo” alguna vegada. Després de 40 anys d’immersió lingüística, després de 40 anys de “persecució del castellà”, com ens volen fer creure alguns, el dret a viure plenament en una de les tres llengües oficials de Catalunya és un privilegi exclusiu dels castellanoparlants. I si algú no se n’ha adonat mai, és que forma part d’aquest selecte grup privilegiat de conciutadans.

No ens enganyem: els qui defensen el dret a rebre l’educació en castellà com a llengua vehicular, encara que sigui en un percentatge determinat, en realitat no estan defensant el bilingüisme ni per a ells ni per les seves famílies; estan defensant el dret a continuar sent monolingües, i que el bilingüisme se l’apliqui algú altre. En realitat el que volen és poder continuar exercint el privilegi del monolingüisme a Catalunya. Que hi continuï havent professors, metges, policies o jutges que ens puguin continuar dient “no te entiendo”. Això és el que pretenen.

I sabeu què? El dret a ser monolingüe no existeix. Perquè equivaldria al dret a la ignorància. I això no està reconegut en cap legislació de cap país. És més, avís per a aquells que diuen que les llengües no es poden imposar: totes les llengües són imposades. El castellà és imposat i el català també. I el francès, i l’anglès i l’alemany. Així és com ens organitzem les democràcies occidentals.

O potser algú creu que tots els catalans naixem amb el castellà sota el braç? Potser sí que hi ha algú de bona fe que ho creu. Però els del 25% saben perfectament que no. Per això fan el que fan. I per això nosaltres continuem treballant amb la voluntat que tothom es pugui entendre.

Oriol Torras i Planas

Vocal de la sectorial de Política lingüística

llengua@esquerra.cat